La Vanguardia, 5-6 abril 2007:

“Trascendente
… un músico muy importante de su generación.
El mallorquín Toni Parera ha presentado un bellíssimo ciclo inspirado en Les trente-trois noms de Dieu, texto de Marquerite Yourcenar….
La música recorre con una asombrosa libertad el lenguaje y expresa el diálogo que le sugiere la palabra de Yourcenar. Un tratamiento musical con un pianismo de primera; impresiones, abstracción, forma y armonía de profundidad.
Un encadenamiento de 33 canciones de densidad diferente pero concebidas como ciclo, que encierran un buen potencial de belleza.”
Jorge de Persia

El Cultural / El Mundo 08.05.2008

“De forma sencilla y natural, diestra y sugerente ha sabide traslador Antoni Parera Fons al campo de la canción los aforísticos poemas de Margueriter Yourcenar, … [...] Brevísimos relámpagos, imaginativas resonancias a lo Mompou ecos y giros populares contribuyen a la rica pintura. … La voz es tratada con mimo, la palabra se exprime en sus valores semántico y fonético y recorre una amplísima gama de matices y de alturas. [...] El trabajo del compositor desde el piano es exquisito.”
Arturo Reverter

Diari de Balears, 29.06.2008

Parera Fons, Yourcenar i Déu
Coneixement, inspiració i ofici, les claus de l’obra mestra de Parera Fons

Podríem dir que la maduresa d’un artista s’escau quan l’impulsen alhora consciència clara del que pretén expressar, excel·lència en l’ofici i intensitat creativa. Vet aquí per què tants d’artistes no arriben mai a la maduresa, que sovint confonem amb la decadència, fins i tot amb la decrepitud. Quan vaig sentir Els trenta-tres noms de Déu, d’Antoni Parera Fons sobre textos de Marguerite Yourcenar, a l’església de sant Felip Neri, de Palma, amb el baríton José van Dam i el mateix Parera al piano, vaig tenir la clara sensació que es tractava d’una obra de maduresa, una obra que compleix amb tots els requisits per ser qualificada d’aquesta manera. L’esdeveniment tengué lloc la setmana santa d’enguany.
Antoni Parera Fons havia rebut l’any abans un encàrrec de la Setmana de Música Religiosa de Conca, i havia triat aquestes miniatures poètiques de Yourcenar. L’autora de Memòries d’Adrià, sempre tan atenta a la naturalesa sagrada de les coses, havia cercat el nom de Déu en instants, moviments, remors, batecs, animals…, i havia assolit una breu meravella plena d’emoció, de trèmula consciència del transcendent. El primer nom que dóna l’escriptora a Déu és “Mer au matin”, la mar al matí, i d’altres són “Vol triangulaire / des cygnes”, vol triangular dels cignes, “Le chameau / boiteux / qui traversa la / grande ville encombrée / allant vers sa mort”: per dir Déu, pots dir el camell coix que travessà la gran ciutat embossada, camí de la mort. També el pots anomenar així: “Cheval qui / court / en liberté”, cavall que corre en llibertat -o a lloure.
El compositor va voler saber quina música podia eixir d’aquelles paraules (aucellables, que en diria, potser, Jaume Vidal Alcover), i la seva curiositat el menà a fer una obra d’evocacions impressionistes, sòlidament construïda, lluminosa i amb totes les clarors de l’espontaneïtat: com si les paraules de Marguerite Yourcenar contenguessin unes aromes que tan sols esperaven l’alè d’un altre artista per alliberar-se. Amb molta d’experiència en el treball amb cantants, Antoni Parera confià la seva música i les paraules de Yourcenar al baríton belga José van Dam, i, per tant, les probabilitats de construir una obra d’art d’altura es multiplicaven. Així ho poguérem comprovar els que acudírem al concert de sant Felip Neri. I ara, en edició de Decca, aquesta joia musical és a l’abast de tothom.
Antoni Parera Fons ha traçat, així, una fita en la vida musical del país, amb aquesta obra de maduresa de qui entén allò que fa, treballa amb inspiració i coneix l’ofici des de la primera línia del pentagrama.
Guillem Frontera